Museu Trepat

Cal Trepat i impressiona tamu yang yang trasllada untuk creuar Els Batas temps.

La primera foneria Trepat estava emplaçada, des dels anys 1914 –1915, en uns magatzems del carrer Ardèvol de Tàrrega. D’aquesta foneria i tallers sortiren entre 1916 i 1919 les primeres màquines de segar, dalladores i garbelladores que es fabricaren íntegrament al nostre país.

Durant els anys vint la fàbrica tenia els tallers de muntatge i de mecanització de les peces als carrers Mossèn Sarret, antigament carrer Salmerón, i al carrer de Sant Pelegrí. El progressiu creixement de l’empresa va fer necessari un nou trasllat a les afores de la ciutat amb la construcció d’un modern complex industrial.

Durant els anys 1933 i 1936 es construïren tretze de les dinou naus que configuren el complex metal·lúrgic de les indústries Trepat.

A partir d’una idea senzilla, que a la pràctica resultà absolutament efectiva, s’anà bastint un autèntic imperi industrial. Josep Trepat Galceran va veure que les màquines dalladores Mc Cormick que s’importaven dels EUA no s’adaptaven a les necessitats de producció, ni a l’economia de la majoria de pagesos catalans i espanyols. Aleshores va pensar que era imprescindible dotar a la nostra pagesia d’una màquina de reduïdes dimensions adaptada a les especials característiques del terreny i als conreus del país. Les màquines dalladores Trepat podien ser estirades per un sol animal, tenien un preu assequible i un bon rendiment. Amb aquesta idea feu el salt qualitatiu i quantitatiu del taller a la fàbrica de producció en cadena. L’any 1920 ja es fabricava una sèrie de 50 garbelladores.

El 1925 la fàbrica Krupp d’Alemanya adquirí aquesta màquina i la produí per a entrar en competència amb la Trepat. Val a dir que l’any 1931 el govern de l’Estat va concedir a la fàbrica Trepat el títol de

productor nacional. Durant els anys de la Guerra Civil, la fàbrica fou col·lectivitzada.

L’evolució del nombre d’obrers en el decurs de la seva història ha estat aquesta: l’any 1915, set; el 1923, trenta set; el 1940, vuitanta; el 1950, cent noranta; el 1959, dos-cents vint-i-nou; el 1960, dos-cents deu; el 1970, cent divuit i el 1980, vint-i-vuit.

El 30 de gener de 1975 la fàbrica Trepat es constituí en societat anònima i passà a denominar-se Indústries Josep Trepat Galceran, SA, essent el seu president fins el 1988, Pere Trepat Garriga, fill del fundador de l’empresa. I des del 1988 fins al 1997, el targarí Fermí Cucurull Gassó, vinculat des del juliol de 1922 amb l’empresa, a més de ser el col·laborador més estretament lligat amb Josep Trepat.

Josep Trepat Galceran va néixer a l’Aladrell (Agramunt), el 4 de febrer de 1881 i va morir a Tàrrega el 21 d’abril de 1974. L’any 1907 va obrir un comerç de ferreteria, conjuntament amb els seus germans Baldomer i Estanislau. L’any 1913 muntà pel seu compte un petit taller de fabricació de puntes de París, va començar a importar màquines de segar Olivier d’Orleans (França). El 1915 amplià el taller amb una petita foneria per a fer pales, relles d’arada, politges i altres estris. A partit d’aquí començaria la llegendària història de la fàbrica Trepat de Tàrrega. L’any 1963 el govern espanyol concedí a Josep Trepat la distinció de Cavaller creu senzilla de l’Ordre del mèrit agrícola i la medalla de plata del mèrit al treball. Per la seva part l’Ajuntament de Tàrrega li atorgà la medalla d’or de la ciutat i li dedicà amb el seu nom l’avinguda que passa pel davant de la fàbrica.

Al 2012 s’inaugurava el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat Obrint al públic cinc de les dinou naus on s’hi pot veure l’antiga foneria, els modelistes i el taller de mecanitzat amb l’emblemàtic embarrat que es posa en funcionament. Tot el recorregut es fa sempre amb visita guiada i amb audiovisuals de reforç.